diumenge, 2 de març del 2014
No tenim "kinders" per provocar el tsunami de que parlava en l'anterior entrada, estem massa apalancats en el nostre ben estar que no ens permetem perdre ni un borrall del que tenim. I no ens endurem res de res. El fet de voler tenir moltes coses, la tele més grossa, el cotxe més luxós, o el més rapit, o el més gran, per poder donar-se importància davant de la resta i demostrar que tens molta pasta, o no, ni han d'aquests que mengen merda cada dia, només per poder aparentar, si no és així, no tenim forma física per demostrar-ho. I pobres de nosaltres, si no aparentem, caiem en una depressió, que pensaran de mi els veïns o els companys de feina, quan em preguntin a on he anat de vacances o de cap de setmana o per Setmana Santa, i els hi digui que en lloc, perquè jo soc persona responsable i se els meus límits, i més, en la cojuntura actual. Els polítics, no crec que ajudin gaire a que siguem una mica més responsables dels nostres actes, ja que tenim el vist-i-plau d'ells amb les seves polítiques de prevaler el consumisme a les classes altes, les que no tenen problemes de calés. Donen a qui no els hi fa falta, comprat un cotxe de 15000 i nosaltres te'n donem 3000, perquè et surti més econòmic, malgrat, que si et pots permetre el luxe de gastar-te 15, també te'n pots gastar 18. Es, certament, un desvergonyiment, molt poca moral ètica, que tots els carralls que es dediquen a la política, tant d'aquí com de fora, estiguin, no tots, però si en gran part, tacats per la corrupció, i cada dia, se'n saben de nous. El que deia, tenim els polítics que ens mereixem. Salut
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada